Andorra la Vella sense límits. Història de les afrontacions d'una parròquia del Principat (segles XIII-XXI). Andorra la Vella, Comú d'Andorra la Vella, desembre de 2011. 228 pàgines. ISBN: 978-99920-1-885-9.


Durant moltes centúries, els andorrans coneixien el seu terme pam a pam. Muntanya i vall eren dos elements geogràfics, dos àmbits econòmics, però un únic espai. Essent el territori la font dels seus ingressos, el vigilaven gelosos perquè no fos usurpat o, simplement, usat per gent aliena. Així fins al segle XX, l'agricultura, la ramaderia i l'explotació forestal van portar als veïns de cada terme a responsabilitzar-se amb un sentiment de copropietat de cada arbre, cada prat, cada roca i cada curs d'aigua del 'seu' terme.

Com és lògic, l'ús del medi natural i la responsabilitat de la seva defensa i vigilància van portar al conflicte territorial amb les entitats veïnes sobre els límits dels respectius termes. Però la vigilància del terme no va ser constant al llarg del temps. En èpoques de poca pressió sobre els recursos apareixien usos diversos més enllà dels límits, que amb el temps generarien disputes i plets. Aquesta dinàmica va quedar trencada a la dècada de 1930, quan la relaxació de la vigilància sobre els límits es va assentar com a mostra d'allò que s'esdevenia a l'agricultura i la ramaderia andorranes, extensió dels canvis socials i econòmics de les Valls. Una relaxació que va culminar a la dècada de 1970 amb la terciarització i la conversió de l'Andorra rural en urbana. Prova d'aquesta relaxació va ser la incomprensió de la complexitat dels límits i drets d'empriu de les parròquies del Principat i l'elaboració d'una cartografia oficial amb importants buits en la divisió administrativa fruit de la manca de consens a l'hora d'interpretar documents antics i d'establir límits definitius entre les parròquies. A principis del segle XXI aquesta situació esclata: els treballs de planificació i ordenació del territori, i la confecció posterior dels cadastres porten el nostre problema al centre del debat i es clama ja, de forma urgent, per la solució i l'establiment oficial dels límits territorials dels comuns.

Aquest llibre és una aportació per dilucidar el procés històric de la construcció i mutació dels límits de la parròquia d'Andorra la Vella.

El paisatge històric de Menàrguens

Treball de documentació sobre l’evolució històrica del paisatge de l’actual municipi de Menàrguens dintre del projecte PaHisCat en col·laboració entre la Universitat de Lleida i l’Ajuntament de Menàrguens. Aquesta recerca permet conèixer la transformació des d’època antiga dels trets fonamentals del paisatge d’aquest terme, i la formació del mateix des de l’edat mitjana a través de l’aglutinació amb Menàrguens del terme i poble de Torrevella i del castell o lloc de la Quadra de Covet. Entre els diferents aspectes a destacar cal citar la contínua lluita amb el riu Segre per la colonització dels Sots i Arenys, la parcel·lització de l’horta d’origen musulmana mitjançant “parielatas”, i la pèrdua progressiva del rec del riu Farfanya.

Història de Vallbona i de la vila de Montesquiu. Un territori i un poble a redós del Monestir. Lleida, Ajuntament de Vallbona de les Monges i Institut d'Estudis Ilerdencs, 2011, col·lecció "Viles i Ciutats" núm. 37, 388 pàgines.

Als peus de la Serra del Tallat, allà on l'Urgell aguaita la Conca de Barberà, el poble de Vallbona de les Monges sorgeix entre els revolts enclotats a la vall del Maldanell, vall fillola del riu Corb. Embolcallat per les terrasses d'oliveres, alzines i ametllers que com esglaons d'una escala gegantina resisteixen les inclemències del temps, el poble s'allarga, s'estira pels ravals com si volguessin fugir del seu origen, del seu centre, del bressol que fou el monestir cistercenc de monges benedictines. Terra de secà, que amaga l'aigua sota els horts i camps, però que encara recorda els temps quan aquesta cantava en córrer per la llera o les séquies fent moure les moles dels molins.

Sobre les esglaonades terrasses les restes del passat del poble resten mudes, quietes, mig oblidades. El Masdéu, Montesquiu, el Mas de Sant Esperit, fills del castell del Tallat, com els veïns Montblanquet i Rocallaura, han deixat la seva empremta en el paisatge, camps i boscos cuidats, esculpits, gaudits i patits per un conjunt d'homes i dones que el destí va dur pas rere pas a refugiar-se dins el clos murallat del monestir.

Terra de patrimoni, de cultura i d'història, que tot sovint queden amagats darrere els carreus del monestir, Vallbona de les Monges es mostra com a testimoni d'esdeveniments i de vida pretèrita però també futura on l'aroma del vi i de l'oli es barregen amb l'olor de la natura de la qual els pagesos tenen cura.

Aquest llibre pretén fer quelcom més que recopilar i sintetitzar un conjunt d'esdeveniments relatius a Vallbona; vol omplir un buit manifest, la història dels habitants d'un poble nascut i crescut a redós del monestir. Vol ubicar el poble dins la història de Catalunya i alhora aportar interpretacions de l'evolució pretèrita que enriqueixin aquesta història més general. Des de l'època prehistòrica fins al principi del segle XXI, s'hi mostren els canvis de les relacions entre els homens i entre aquests i el medi natural, i se n'expliquen les conseqüències: allò que ens ha dut al present.

"La motorització del camp espanyol i el projecte modernitzador de les indústries J. Trepat de maquinària agrícola (1960-1974)" Dins: Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell. Núm. 25 (2011), pàgines 485-501.

Segona part de l'estudi sobre la fàbrica targarina J.Trepat de maquinària agrícola que es centra ara no en la mecanització sinó en la motorització del camp espanyol. A la dècada de 1960 l'agricultura espanyola experimenta una revolució en els mètodes i tècniques de treball que es centra en l'abandó de l'agricultura orgànica en favor de la irrupció del motor i els fitosanitaris. La fàbrica J.Trepat, basada en la construcció de màquines per a tir animal es veu en la necessitat de modernitzar la seva oferta i reestructurar la seva organització productiva. En l'article mostrem el procés de renovació dels models propis de l'empresa amb la creació de la barra dalladora per a tractors i la importació de recol·lectores (cosechadores), premses empacadores, distribuidores d'adobs i rastrells o rampills a discos.

Ajut a la recerca "Cebrià Baraut" del Govern d'Andorra

Paisatge, límits administratius i dinàmica econòmica són els tres elements que convergeixen i centren l’estudi Límits jurídics i modificació de paisatges. La construcció històrica del territori andorrà, que gaudeix d’un ajut a projectes de recerca de temàtica andorrana Cebrià Baraut. Les diferents dinàmiques econòmiques conjunturals i estructurals a nivell regional, amb la seva incidència en el món local, han generat en el darrer mil·leni unes determinades relacions entre els homes de les Valls d’Andorra (relacions mutables) i, evidentment, entre els dits homes i l’entorn natural. Amb les seves activitats agrícoles, ramaderes, silvícoles i forestals els homes han regulat llurs accions mitjançant la normativa d’ús i gestió del medi per a la convivència interna (dins la comunitat), i a través dels límits administratius i del conjunt de drets generats i modificats (cal llegir emprius, termes mitgers, drets de pas i d’abeurada, etc.) s’han desenvolupat les relacions externes (entre comunitats). Aquestes normes han variat en raó a les transformacions econòmiques i socials al llarg dels segles, incidint directament en les tipologies dels aprofitaments i formes d’explotació, variant-se ineludiblement la composició d’un paisatge totalment antropitzat. La present investigació pretén justificar l’evolució dels límits de termes (amb la consegüent creació de fronteres quan es tracta de límits amb comunitats no andorranes) i dels usos més enllà d’aquests límits atenent els diferents estadis econòmics i el paper de la transformació del paisatge com a causa i conseqüència dels variats usos econòmics per part dels pobles.

"Límits administratius i pressió demoeconòmica: marc teòric i mètode d'anàlisi històrica sobre la transformació de límits en zones de muntanya. El cas d'Enclar (Andorra)"

Dins: Jordi Bolòs (ed.): La caracterització del paisatge històric. Territori i societat: el paisatge històric. Lleida, Publicacions de la universitat de Lleida, 2010, p. 241-272.

Estudi del procés de formació de límits que separaven les comunitats rurals, d'una manera especial amb relació a les terres pirinenques, on l'existència d'unes institucions supracomunitàries feu que sovint es plantegessin unes problemàtiques diferenciades de les que trobem en altres comarques. S'exposa què era un límit, el seu paper de línia fronterera i la seva realitat com a resultat d'un acord entre dues o més comunitats. S'analitza també la forma com resten reflectits sobre el terreny els límits (per exemple mitjançant creus fetes damunt les roques o bé amb fites). Es crida l'atenció sobre el fet que els "emprius" eren drets que tenia una comunitat d'aprofitament dels béns comunals d'una altra comunitat. També es parla dels "termes mitgers" on hi havia una copropietat entre dues comunitats i se n'assenyala els possibles origens. Es concreta, així mateix, el marc teòric de la construcció dels límits i el mètode de recerca que hom pot usar per a descobrir-ne l'evolució. Finalment, es fa esment del cas dels límits poc definits que hi havia entre les parròquies andorranes d'Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i la Massana, en relació al territori d'Enclar.

Tàrrega, 1950. Opulència i misèria sota el jou franquista.

Per encàrrec del Museu Comarcal de l'Urgell hem realitzat el treball de documentació i redacció del catàleg de l'exposició fotogràfica que des del 26 de novembre de 2010 al 27 de febrer de 2011 es mostra al museu targarí. Exposició de fotografies realitzades al voltant de l'any 1950 i que mostren la Tàrrega en transició des de l'autarquia i el racionament, la forta repressió política i cultural i la misèria cap a uns principis de desenvolupament econòmic, l'aparició de les primeres mostres de resistència i l'expansió del món cívic amb tot un seguit d'activitats i iniciatives que el Franquisme provarà de canalitzar i institucionalitzar. Dividides les fotografies en cinc blocs, mostrem la història de la Tàrrega franquista d'aquests anys a través dels seus carrers: la Tàrrega nacionalcatòlica representada per la Plaça Major, símbol de la unió entre l'Església i l'Estat militar, amb el màxim símbol de la creu del pati, oficialment "la cruz de los caídos". La Tàrrega social que es caracteritzava per la misèria general i l'opulència d'uns pocs propietaris i nou-rics, i que quedà palés amb la diferència entre la vida quotidiana als carrers del barri del carrer Major i les botigues del carrer del Carme i Santa Anna. La Tàrrega econòmica que viu el pas entre l'agrarisme de l'autarquia i el desenvolupament de la ciutat com a centre comercial d'articulació de gran part del Ponent català. La Tàrrega cultural, amb l'aparició d'activitats al marge de l'oficialitat del règim franquista. I finalment l'espai de fugida de la quotidianitat, la Tàrrega del Pati, de la Plana, del carrer Alonso Martínez, on cinema americà, esports, balls i ràdio obrien portes als esperits targarins de postguerra.

Plataforma digital de promoció del patrimoni de l'Urgell

Aquest mes de novembre comencem un nou projecte destinat al coneixement, promoció i difusió del patrimoni artístic, històric i cultural de la comarca de l'Urgell mitjançant l'aplicació de les noves tecnologies. Partint de la informatització de l'inventari del patrimoni comarcal, el nostre objectiu és la creació d'una plataforma digital incorporada a la xarxa internet mitjançant web, bloc i xarxes socials per tal de difondre el patrimoni cultural i donar eines bàsiques per la seva difusió i explotació turística. És un projecte de creació pròpia que està promogut pel Consell Comarcal de l'Urgell.

Fons Fàbrica J. Trepat de Maquinària Agrícola. Tercera part de la Fase A.
El maig de 2010 hem iniciat la tercera part de la Fase A de tractament de la documentació del fons “Fàbrica Josep Trepat de Maquinària Agrícola”, subvencionat al 100% per l’Arxiu Comarcal de l’Urgell. Amb aquest projecte s’impulsen de nou els primers tractaments i inventari d’aquest ampli fons documental que en el futur permetrà endinsar als professionals de la història en el món de la modernització del camp europeu al segle XX, així com proporcionar les eines bàsiques per a la conceptualització i desenvolupament de continguts del futur Museu de la Fàbrica Trepat.

“Dona, matrimoni i herència al Pallars Jussà (segles XVIII-XIX)”

Dins: Jordi Bolòs, Antonieta Jarne, Enric Vicedo (eds.): Família pagesa i economia rural. VII Congrés sobre Sistemes agraris, organització social i poder local. Lleida, I.E.I., 2010, p. 509 a 528.


El nostre propòsit en aquest treball és observar a més o menys llarga durada (dos segles) l’evolució del paper jurídic de la dona en el sistema de reproducció generacional de la casa al Pallars Jussà; el seu paper ascendent i la relació que en aquests canvis tenen les transformacions de la nova societat contemporània modificadora –abans de l’emigració– dels rols jurídics en el context de la principal institució social, política i econòmica dels pobles de muntanya: la casa. En base a l’estudi d’un total de 1590 capítols matrimonials datats entre 1725 i 1900 i relatius a les viles de Tremp, Isona i Salàs, i als pobles d’Aramunt, Castellnou de Montsec i Castellet podem comprovar el pas indiscutible des del predomini absolut de la primogenitura masculina en l’herència fins a l’equiparació absoluta del dret a escollir entre fills i filles l’hereu o “hereva” de finals del segle XIX, moment en que els fills mascles tendeixen a marxar de la comarca. Una altra cosa serà l’execució efectiva de l’elecció de l’hereu i, sobre tot, de la capacitat de gestió y de decisió econòmica en l’explotació agropecuària on s’observa una societat profundament masclista fins a finals del segle XX. Un estudi que aplega informació tractada a la meva tesi doctoral.

Diccionari biogràfic de les terres de Lleida. Política, economia, cultura i societat. Segle XX. Lleida, Alfazeta edicions, 2010.

Directors: Conxita Mir, Antonieta Jarne, Joan Sagués i Enric Vicedo.

Participant en el present llibre en tasques administratives y com a redactor de diferents entrades en l’àmbit de la història econòmica, empreses, empresaris i institucions, així com en els apèndixs, m’atreveixo a presentar aquest llibre com un intent de resumir tota la història de les comarques de Ponent al segle XX a través de més de 1500 personatges tot fent -entre més de cent redactors- un compendi d’informació a considerar en els nous treballs historiogràfics a realitzar en el futur sobre el passat segle XX.

"J. Trepat de Maquinària Agrícola i la culminació del sistema fabril tradicional"

Dins Urtx. Revista d'Humanitats de L'Urgell. Núm. 24 (2010), pàgines 283 a 303.

Amb aquest article reprenem la recerca en història de l’empresa al Ponent català, centrant-nos ara en la famosa fàbrica targarina. Plantegem el desenvolupament industrial del sector de la maquinària agrícola durant el període de l’autarquia (1939-1959) i aprofundim en els greus problemes als que va haver d’enfrontar-s’hi. L’empresa analitzada, la segona en volum de producció d’Espanya i la principal productora de maquinària de sega va haver de fer front a greus problemes d’accés a les matèries primes així com a traves institucionals que van abocar a un procés de descapitalització, manca d’investigació i desenvolupament i carència general de competitivitat, generant unes inèrcies negatives que dificultarien el procés de reconversió industrial necessari per fer front al parcial liberalisme d’importacions de la dècada de 1960.

En procés d’elaboració:

Història del poble de Vallbona de les Monges.

Projecte de recerca per l’elaboració d’una monografia històrica local.
Ajuntament de Vallbona de les Monges.
2009 - 2011.

Inèdit:

“Els límits territorials d’Andorra la Vella”
Memòria inèdita – informe tècnic pel Comú d’Andorra la Vella sobre l’evolució dels límits territorials, els drets i usos de l’espai i la construcció de la frontera.
2009.

Primera fase de la recuperació, primers tractaments i classificació de l’arxiu patrimonial “Fàbrica de maquinària agrícola Josep Trepat Galcerán”.
Actuació conjunta de l’Ajuntament de Tàrrega i de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell
2009

Classificació de l’Arxiu Municipal dels Omells de Na Gaia.
Actuació conjunta de l’Ajuntament dels Omells de Na Gaia i de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell.
2008

Classificació de l’Arxiu Municipal de Vallbona de les Monges.
Actuació conjunta de l’Ajuntament de Vallbona de les Monges i de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell.
2008

Inèdit.

“Del límit comunal a la frontera internacional: identitats, institucions i límits de la frontera hispano – andorrana”

Memòria de recerca, 2006, pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya.

Inèdit.

“Características demográficas y procesos de industrialización y desindustrialización durante el siglo XX. El ejemplo prepirenaico de la Cataluña Occidental.”

Memòria de recerca, 2005. Projecte subvencionat pel Centro de Estudios sobre la Despoblación y el Desarrollo de Areas Rurales (CEDDAR).

El treball complert es pot consultar a:
http://perso.wanadoo.es/e/jbonalesc/lectures/trb002.pdf
http://www.ceddar.org/content/files/articulof_267_01_Informe2005-2WEB.pdf

Inèdit.

Coautors Jordi Solà i Mas, Jacinto Bonales Cortés:

"El conreu de la vinya i la producció de vi a la Conca de Tremp: De la cultura tradicional al discurs del desenvolupament sostenible”

Memòria de recerca dipositada a l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya – IPEC, 2004.