Jacinto Bonales Cortés

2012-01-24T17:34:00.003+01:00

Andorra la Vella sense límits. Història de les afrontacions d'una parròquia del Principat (segles XIII-XXI). Andorra la Vella, Comú d'Andorra la Vella, desembre de 2011. 228 pàgines. ISBN: 978-99920-1-885-9.

Durant moltes centúries, els andorrans coneixien el seu terme pam a pam. Muntanya i vall eren dos elements geogràfics, dos àmbits econòmics, però un únic espai. Essent el territori la font dels seus ingressos, el vigilaven gelosos perquè no fos usurpat o, simplement, usat per gent aliena. Així fins al segle XX, l'agricultura, la ramaderia i l'explotació forestal van portar als veïns de cada terme a responsabilitzar-se amb un sentiment de copropietat de cada arbre, cada prat, cada roca i cada curs d'aigua del 'seu' terme.

Com és lògic, l'ús del medi natural i la responsabilitat de la seva defensa i vigilància van portar al conflicte territorial amb les entitats veïnes sobre els límits dels respectius termes. Però la vigilància del terme no va ser constant al llarg del temps. En èpoques de poca pressió sobre els recursos apareixien usos diversos més enllà dels límits, que amb el temps generarien disputes i plets. Aquesta dinàmica va quedar trencada a la dècada de 1930, quan la relaxació de la vigilància sobre els límits es va assentar com a mostra d'allò que s'esdevenia a l'agricultura i la ramaderia andorranes, extensió dels canvis socials i econòmics de les Valls. Una relaxació que va culminar a la dècada de 1970 amb la terciarització i la conversió de l'Andorra rural en urbana. Prova d'aquesta relaxació va ser la incomprensió de la complexitat dels límits i drets d'empriu de les parròquies del Principat i l'elaboració d'una cartografia oficial amb importants buits en la divisió administrativa fruit de la manca de consens a l'hora d'interpretar documents antics i d'establir límits definitius entre les parròquies. A principis del segle XXI aquesta situació esclata: els treballs de planificació i ordenació del territori, i la confecció posterior dels cadastres porten el nostre problema al centre del debat i es clama ja, de forma urgent, per la solució i l'establiment oficial dels límits territorials dels comuns.

Aquest llibre és una aportació per dilucidar el procés històric de la construcció i mutació dels límits de la parròquia d'Andorra la Vella.

2011-11-07T11:02:00.001+01:00

El paisatge històric de Menàrguens

Treball de documentació sobre l’evolució històrica del paisatge de l’actual municipi de Menàrguens dintre del projecte PaHisCat en col·laboració entre la Universitat de Lleida i l’Ajuntament de Menàrguens. Aquesta recerca permet conèixer la transformació des d’època antiga dels trets fonamentals del paisatge d’aquest terme, i la formació del mateix des de l’edat mitjana a través de l’aglutinació amb Menàrguens del terme i poble de Torrevella i del castell o lloc de la Quadra de Covet. Entre els diferents aspectes a destacar cal citar la contínua lluita amb el riu Segre per la colonització dels Sots i Arenys, la parcel·lització de l’horta d’origen musulmana mitjançant “parielatas”, i la pèrdua progressiva del rec del riu Farfanya.

2011-05-03T16:02:00.005+02:00

Història de Vallbona i de la vila de Montesquiu. Un territori i un poble a redós del Monestir. Lleida, Ajuntament de Vallbona de les Monges i Institut d'Estudis Ilerdencs, 2011, col·lecció "Viles i Ciutats" núm. 37, 388 pàgines.

Als peus de la Serra del Tallat, allà on l'Urgell aguaita la Conca de Barberà, el poble de Vallbona de les Monges sorgeix entre els revolts enclotats a la vall del Maldanell, vall fillola del riu Corb. Embolcallat per les terrasses d'oliveres, alzines i ametllers que com esglaons d'una escala gegantina resisteixen les inclemències del temps, el poble s'allarga, s'estira pels ravals com si volguessin fugir del seu origen, del seu centre, del bressol que fou el monestir cistercenc de monges benedictines. Terra de secà, que amaga l'aigua sota els horts i camps, però que encara recorda els temps quan aquesta cantava en córrer per la llera o les séquies fent moure les moles dels molins.

Sobre les esglaonades terrasses les restes del passat del poble resten mudes, quietes, mig oblidades. El Masdéu, Montesquiu, el Mas de Sant Esperit, fills del castell del Tallat, com els veïns Montblanquet i Rocallaura, han deixat la seva empremta en el paisatge, camps i boscos cuidats, esculpits, gaudits i patits per un conjunt d'homes i dones que el destí va dur pas rere pas a refugiar-se dins el clos murallat del monestir.

Terra de patrimoni, de cultura i d'història, que tot sovint queden amagats darrere els carreus del monestir, Vallbona de les Monges es mostra com a testimoni d'esdeveniments i de vida pretèrita però també futura on l'aroma del vi i de l'oli es barregen amb l'olor de la natura de la qual els pagesos tenen cura.

Aquest llibre pretén fer quelcom més que recopilar i sintetitzar un conjunt d'esdeveniments relatius a Vallbona; vol omplir un buit manifest, la història dels habitants d'un poble nascut i crescut a redós del monestir. Vol ubicar el poble dins la història de Catalunya i alhora aportar interpretacions de l'evolució pretèrita que enriqueixin aquesta història més general. Des de l'època prehistòrica fins al principi del segle XXI, s'hi mostren els canvis de les relacions entre els homens i entre aquests i el medi natural, i se n'expliquen les conseqüències: allò que ens ha dut al present.

2011-04-21T16:25:00.002+02:00

"La motorització del camp espanyol i el projecte modernitzador de les indústries J. Trepat de maquinària agrícola (1960-1974)" Dins: Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell. Núm. 25 (2011), pàgines 485-501.

Segona part de l'estudi sobre la fàbrica targarina J.Trepat de maquinària agrícola que es centra ara no en la mecanització sinó en la motorització del camp espanyol. A la dècada de 1960 l'agricultura espanyola experimenta una revolució en els mètodes i tècniques de treball que es centra en l'abandó de l'agricultura orgànica en favor de la irrupció del motor i els fitosanitaris. La fàbrica J.Trepat, basada en la construcció de màquines per a tir animal es veu en la necessitat de modernitzar la seva oferta i reestructurar la seva organització productiva. En l'article mostrem el procés de renovació dels models propis de l'empresa amb la creació de la barra dalladora per a tractors i la importació de recol·lectores (cosechadores), premses empacadores, distribuidores d'adobs i rastrells o rampills a discos.

2011-04-14T17:57:00.002+02:00

Ajut a la recerca "Cebrià Baraut" del Govern d'Andorra

Paisatge, límits administratius i dinàmica econòmica són els tres elements que convergeixen i centren l’estudi Límits jurídics i modificació de paisatges. La construcció històrica del territori andorrà, que gaudeix d’un ajut a projectes de recerca de temàtica andorrana Cebrià Baraut. Les diferents dinàmiques econòmiques conjunturals i estructurals a nivell regional, amb la seva incidència en el món local, han generat en el darrer mil·leni unes determinades relacions entre els homes de les Valls d’Andorra (relacions mutables) i, evidentment, entre els dits homes i l’entorn natural. Amb les seves activitats agrícoles, ramaderes, silvícoles i forestals els homes han regulat llurs accions mitjançant la normativa d’ús i gestió del medi per a la convivència interna (dins la comunitat), i a través dels límits administratius i del conjunt de drets generats i modificats (cal llegir emprius, termes mitgers, drets de pas i d’abeurada, etc.) s’han desenvolupat les relacions externes (entre comunitats). Aquestes normes han variat en raó a les transformacions econòmiques i socials al llarg dels segles, incidint directament en les tipologies dels aprofitaments i formes d’explotació, variant-se ineludiblement la composició d’un paisatge totalment antropitzat. La present investigació pretén justificar l’evolució dels límits de termes (amb la consegüent creació de fronteres quan es tracta de límits amb comunitats no andorranes) i dels usos més enllà d’aquests límits atenent els diferents estadis econòmics i el paper de la transformació del paisatge com a causa i conseqüència dels variats usos econòmics per part dels pobles.

2011-03-10T22:11:00.003+01:00

"Límits administratius i pressió demoeconòmica: marc teòric i mètode d'anàlisi històrica sobre la transformació de límits en zones de muntanya. El cas d'Enclar (Andorra)"

Dins: Jordi Bolòs (ed.): La caracterització del paisatge històric. Territori i societat: el paisatge històric. Lleida, Publicacions de la universitat de Lleida, 2010, p. 241-272.

Estudi del procés de formació de límits que separaven les comunitats rurals, d'una manera especial amb relació a les terres pirinenques, on l'existència d'unes institucions supracomunitàries feu que sovint es plantegessin unes problemàtiques diferenciades de les que trobem en altres comarques. S'exposa què era un límit, el seu paper de línia fronterera i la seva realitat com a resultat d'un acord entre dues o més comunitats. S'analitza també la forma com resten reflectits sobre el terreny els límits (per exemple mitjançant creus fetes damunt les roques o bé amb fites). Es crida l'atenció sobre el fet que els "emprius" eren drets que tenia una comunitat d'aprofitament dels béns comunals d'una altra comunitat. També es parla dels "termes mitgers" on hi havia una copropietat entre dues comunitats i se n'assenyala els possibles origens. Es concreta, així mateix, el marc teòric de la construcció dels límits i el mètode de recerca que hom pot usar per a descobrir-ne l'evolució. Finalment, es fa esment del cas dels límits poc definits que hi havia entre les parròquies andorranes d'Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i la Massana, en relació al territori d'Enclar.

2010-11-27T10:50:00.003+01:00

Tàrrega, 1950. Opulència i misèria sota el jou franquista.

Per encàrrec del Museu Comarcal de l'Urgell hem realitzat el treball de documentació i redacció del catàleg de l'exposició fotogràfica que des del 26 de novembre de 2010 al 27 de febrer de 2011 es mostra al museu targarí. Exposició de fotografies realitzades al voltant de l'any 1950 i que mostren la Tàrrega en transició des de l'autarquia i el racionament, la forta repressió política i cultural i la misèria cap a uns principis de desenvolupament econòmic, l'aparició de les primeres mostres de resistència i l'expansió del món cívic amb tot un seguit d'activitats i iniciatives que el Franquisme provarà de canalitzar i institucionalitzar. Dividides les fotografies en cinc blocs, mostrem la història de la Tàrrega franquista d'aquests anys a través dels seus carrers: la Tàrrega nacionalcatòlica representada per la Plaça Major, símbol de la unió entre l'Església i l'Estat militar, amb el màxim símbol de la creu del pati, oficialment "la cruz de los caídos". La Tàrrega social que es caracteritzava per la misèria general i l'opulència d'uns pocs propietaris i nou-rics, i que quedà palés amb la diferència entre la vida quotidiana als carrers del barri del carrer Major i les botigues del carrer del Carme i Santa Anna. La Tàrrega econòmica que viu el pas entre l'agrarisme de l'autarquia i el desenvolupament de la ciutat com a centre comercial d'articulació de gran part del Ponent català. La Tàrrega cultural, amb l'aparició d'activitats al marge de l'oficialitat del règim franquista. I finalment l'espai de fugida de la quotidianitat, la Tàrrega del Pati, de la Plana, del carrer Alonso Martínez, on cinema americà, esports, balls i ràdio obrien portes als esperits targarins de postguerra.

2010-11-15T18:15:00.003+01:00

Plataforma digital de promoció del patrimoni de l'Urgell

Aquest mes de novembre comencem un nou projecte destinat al coneixement, promoció i difusió del patrimoni artístic, històric i cultural de la comarca de l'Urgell mitjançant l'aplicació de les noves tecnologies. Partint de la informatització de l'inventari del patrimoni comarcal, el nostre objectiu és la creació d'una plataforma digital incorporada a la xarxa internet mitjançant web, bloc i xarxes socials per tal de difondre el patrimoni cultural i donar eines bàsiques per la seva difusió i explotació turística. És un projecte de creació pròpia que està promogut pel Consell Comarcal de l'Urgell.

2010-05-23T13:39:00.001+02:00

Fons Fàbrica J. Trepat de Maquinària Agrícola. Tercera part de la Fase A.
El maig de 2010 hem iniciat la tercera part de la Fase A de tractament de la documentació del fons “Fàbrica Josep Trepat de Maquinària Agrícola”, subvencionat al 100% per l’Arxiu Comarcal de l’Urgell. Amb aquest projecte s’impulsen de nou els primers tractaments i inventari d’aquest ampli fons documental que en el futur permetrà endinsar als professionals de la història en el món de la modernització del camp europeu al segle XX, així com proporcionar les eines bàsiques per a la conceptualització i desenvolupament de continguts del futur Museu de la Fàbrica Trepat.

2010-04-23T20:00:00.004+02:00

“Dona, matrimoni i herència al Pallars Jussà (segles XVIII-XIX)”

Dins: Jordi Bolòs, Antonieta Jarne, Enric Vicedo (eds.): Família pagesa i economia rural. VII Congrés sobre Sistemes agraris, organització social i poder local. Lleida, I.E.I., 2010, p. 509 a 528.

El nostre propòsit en aquest treball és observar a més o menys llarga durada (dos segles) l’evolució del paper jurídic de la dona en el sistema de reproducció generacional de la casa al Pallars Jussà; el seu paper ascendent i la relació que en aquests canvis tenen les transformacions de la nova societat contemporània modificadora –abans de l’emigració– dels rols jurídics en el context de la principal institució social, política i econòmica dels pobles de muntanya: la casa. En base a l’estudi d’un total de 1590 capítols matrimonials datats entre 1725 i 1900 i relatius a les viles de Tremp, Isona i Salàs, i als pobles d’Aramunt, Castellnou de Montsec i Castellet podem comprovar el pas indiscutible des del predomini absolut de la primogenitura masculina en l’herència fins a l’equiparació absoluta del dret a escollir entre fills i filles l’hereu o “hereva” de finals del segle XIX, moment en que els fills mascles tendeixen a marxar de la comarca. Una altra cosa serà l’execució efectiva de l’elecció de l’hereu i, sobre tot, de la capacitat de gestió y de decisió econòmica en l’explotació agropecuària on s’observa una societat profundament masclista fins a finals del segle XX. Un estudi que aplega informació tractada a la meva tesi doctoral.

2010-04-23T13:29:00.005+02:00

Diccionari biogràfic de les terres de Lleida. Política, economia, cultura i societat. Segle XX. Lleida, Alfazeta edicions, 2010.

Directors: Conxita Mir, Antonieta Jarne, Joan Sagués i Enric Vicedo.

Participant en el present llibre en tasques administratives y com a redactor de diferents entrades en l’àmbit de la història econòmica, empreses, empresaris i institucions, així com en els apèndixs, m’atreveixo a presentar aquest llibre com un intent de resumir tota la història de les comarques de Ponent al segle XX a través de més de 1500 personatges tot fent -entre més de cent redactors- un compendi d’informació a considerar en els nous treballs historiogràfics a realitzar en el futur sobre el passat segle XX.

2010-04-23T11:06:00.006+02:00

"J. Trepat de Maquinària Agrícola i la culminació del sistema fabril tradicional"

Dins Urtx. Revista d'Humanitats de L'Urgell. Núm. 24 (2010), pàgines 283 a 303.

Amb aquest article reprenem la recerca en història de l’empresa al Ponent català, centrant-nos ara en la famosa fàbrica targarina. Plantegem el desenvolupament industrial del sector de la maquinària agrícola durant el període de l’autarquia (1939-1959) i aprofundim en els greus problemes als que va haver d’enfrontar-s’hi. L’empresa analitzada, la segona en volum de producció d’Espanya i la principal productora de maquinària de sega va haver de fer front a greus problemes d’accés a les matèries primes així com a traves institucionals que van abocar a un procés de descapitalització, manca d’investigació i desenvolupament i carència general de competitivitat, generant unes inèrcies negatives que dificultarien el procés de reconversió industrial necessari per fer front al parcial liberalisme d’importacions de la dècada de 1960.

2010-02-12T19:00:00.002+01:00

En procés d’elaboració:

Història del poble de Vallbona de les Monges.

Projecte de recerca per l’elaboració d’una monografia històrica local.
Ajuntament de Vallbona de les Monges.
2009 - 2011.

2010-02-12T18:54:00.003+01:00

Inèdit:

“Els límits territorials d’Andorra la Vella”
Memòria inèdita – informe tècnic pel Comú d’Andorra la Vella sobre l’evolució dels límits territorials, els drets i usos de l’espai i la construcció de la frontera.
2009.

2010-02-12T18:53:00.003+01:00

Primera fase de la recuperació, primers tractaments i classificació de l’arxiu patrimonial “Fàbrica de maquinària agrícola Josep Trepat Galcerán”.
Actuació conjunta de l’Ajuntament de Tàrrega i de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell
2009

2010-02-12T18:52:00.003+01:00

Classificació de l’Arxiu Municipal dels Omells de Na Gaia.
Actuació conjunta de l’Ajuntament dels Omells de Na Gaia i de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell.
2008

2010-02-12T18:45:00.006+01:00

Classificació de l’Arxiu Municipal de Vallbona de les Monges.
Actuació conjunta de l’Ajuntament de Vallbona de les Monges i de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell.
2008

2010-02-12T18:43:00.002+01:00

Inèdit.

“Del límit comunal a la frontera internacional: identitats, institucions i límits de la frontera hispano – andorrana”

Memòria de recerca, 2006, pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya.

2010-02-12T18:42:00.002+01:00

Inèdit.

“Características demográficas y procesos de industrialización y desindustrialización durante el siglo XX. El ejemplo prepirenaico de la Cataluña Occidental.”

Memòria de recerca, 2005. Projecte subvencionat pel Centro de Estudios sobre la Despoblación y el Desarrollo de Areas Rurales (CEDDAR).

El treball complert es pot consultar a:
http://perso.wanadoo.es/e/jbonalesc/lectures/trb002.pdf
http://www.ceddar.org/content/files/articulof_267_01_Informe2005-2WEB.pdf

2010-02-12T18:37:00.003+01:00

Inèdit.

Coautors Jordi Solà i Mas, Jacinto Bonales Cortés:

"El conreu de la vinya i la producció de vi a la Conca de Tremp: De la cultura tradicional al discurs del desenvolupament sostenible”

Memòria de recerca dipositada a l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya – IPEC, 2004.

2010-02-12T18:35:00.003+01:00

Inèdit.

“Engaït, Montmelós i Gargantillar: dels límits comunals a la frontera internacional”.

Memòria de recerca encarregada pel Comú d’Encamp (Andorra), 2004.

2010-02-12T18:32:00.002+01:00

Inèdit.

“Empreses i empresaris a la província de Lleida”

Recerca del Departament d’Història de la Universitat de Lleida. Projecte 1999 SGR 00178.
Direcció: Dr. Conxita Mir, Dr. Enric Vicedo i Rius, 2001.

2010-02-12T17:43:00.002+01:00

Inèdit.

Coautors Jacinto Bonales i Pepita Raventós

“Isona i Mur: la percepció i l’ús del medi natural i del paisatge als segles moderns (XVI-XIX)”

Dins “Estudi paleopaisatgístic de les Conques de Tremp, Dellà i el Montsec: des d’època medieval fins avui”; memòria resultat del projecte La percepció i ús del medi natural i del paisatge a les conques de Tremp, Dellà i el Montsec (Pallars Jussà): una visió etnohistòrica. Museu de la Conca Dellà / Montsec Actiu S.L. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Programes de recerca – any 2000. 2001.

El capítol corresponent als co-autors es pot consultar a:
http://perso.wanadoo.es/e/jbonalesc/lectures/trb009.pdf

2010-02-12T17:41:00.001+01:00

“Ricardo Robledo (coordinador), José Luis Martín (Director): Historia de Salamanca. IV Siglo XIX”

Dins Historia Agraria. Revista de agricultura e historia rural, núm. 34, 2004, secció “Reseña y crítica de libros”, pàgines 241 – 246

Ressenya del llibre d’història de la província de Salamanca on els autors fan una especial referència a la història agrària.

Podeu trobar el text a:

http://perso.wanadoo.es/e/jbonalesc/lectures/trb005.pdf.

2010-02-12T17:39:00.001+01:00

“Rosa Congost: Els darrers senyors de Cervià de Ter. Investigacions sobre el caràcter mutant de la propietat (segles XVII-XX)”

Dins Historia Agraria. Revista de agricultura e historia rural, núm. 31, secció “Reseña y crítica de libros”, 2003, pàgines 202 – 206.

Ressenya del llibre de Rosa Congost editat l’any 2000 on es mostren els resultats d’un treball que marcaria la línia de recerca de l’escola d’història rural gironina.

Podeu trobar el text a:

http://perso.wanadoo.es/e/jbonalesc/lectures/trb004.pdf

2010-02-12T17:33:00.002+01:00

"La evolución del territorio como punto de encuentro transdisciplinar”

Dins: Historia Agraria. Revista de agricultura e historia rural, núm. 26, 2002, secció “Encuentros”, pàgines 227 – 232

Ressenya del segon seminari amb el mateix títol dins el marc del “VI Encuentro entre técnicos e historiadores” organitzat pels departament d’Història i de Medi Ambient i Ciències del Sòl de la Universitat de Lleida. En aquesta ocasió el debat es va centrar en l’evolució del paisatge.

Podeu trobar el text a:
http://perso.wanadoo.es/e/jbonalesc/lectures/trb006.pdf

2010-02-12T15:37:00.003+01:00

Història d’Albesa: de la Prehistòria al segle XX. Lleida, Ajuntament d’Albesa i Institut d’Estudis Ilerdencs, 2009.

Amb la participació de Lluís Marí i Víctor Revilla.

Primera monografia local que duem a terme, amb la col·laboració de Lluís Marí i Víctor Revilla en l’àmbit de l’antiguitat donats els seus amplis coneixements sobre els jaciments arqueològics locals.
Aquest llibre pretén ser una història de Catalunya viscuda des de la vila de la Noguera. Al capítol segon, centrat en l’època medieval, analitzem el paper de la plaça dins la Frontera Superior islàmica, la famosa batalla dels comtes cristians contra l’islam a la vila (la batalla d’Albesa) i el procés de conquesta d’al-Ba’a, així com l’estudi del repartiment feudal de la vila i les rendes, la seva conversió en una de las principals places del Comtat d’Urgell i el pas final de la jurisdicció a mans de la noblesa aragonesa al segle XV. Continuem al capítol 3 amb l’evolució de la vila a l’època moderna, amb l’estudi demogràfic centrat en la greu crisi del segle XVII, l’evolució del treball pagès i el paisatge de la vila amb els importants canvis que va suposar la prohibició del conreu d’arròs i la introducció de la vinya, sense oblidar l’evolució del règim senyorial i la lluita dels veïns pel recursos naturals per, finalment, parlar de la vida quotidiana. Al capítol 4 ens centrem en els transcendentals canvis del règim polític amb la irrupció del liberalisme i la creació de l’estat, les contínues guerres i la consolidació de la propietat pagesa davant dels diferents senyors. Finalment al capítol 5 ens atansem a l’evolució de la demografia i l’economia durant el segle XX tot i incidint en la vida política fins l’inici de la guerra civil.

2010-02-12T15:30:00.004+01:00

Entre Ordino i La Massana. Una història d’homes, terres i límits. Ordino, Comú d’Ordino, 2007.

Amb l’excusa d’estudiar els límits entre les parròquies d’Ordino i La Massana a la zona de conreu, és a dir, el terme mitger de la Gonarda, en aquest llibre aprofitem per plantejar diferents qüestions historiogràfiques relatives a la dinàmica construcció del paisatge andorrà entre els segles XV i XIX. Basant-se en el control de la gestió dels recursos naturals per la Comunitat, i en l’estructuració d'una societat assentada en la baixa densitat de població, observem com les muntanyes andorranes es van convertir en una extraordinària font de riquesa que s’havia d’explotar racionalment pel bé dels individus, de les famílies (les cases) i dels pobles, és a dir, pel bon govern del Principat. El llibre s’articula en 5 capítols. En primer lloc descrivim de forma didàctica els espais en disputa. Seguidament plantejem les diferents teories sobre la formació dels termes i els seus límits. Després ens centrem en els mecanismes de gestió del territori i, per tant, de creació del paisatge, tot analitzant la nova societat i el nou paisatge generat entre els segles XVI i XVII. Al capítol 4 ens centrem en els conflictes sorgits al territori deguts al creixement demogràfic i econòmic del segle XVIII. Finalment tanquem el procés de ratificació de límits al segle XIX en el capítol cinquè tot analitzant l’aprofitament integral de l’espai i la generalització dels conflictes, degut a la forta demanda de terres per conrear, pastures que péixer i fustes que carbonejar.

2010-02-12T15:26:00.004+01:00

La Solana d’Andorra. Un conflicte mil·lenari pel control dels recursos naturals. Encamp, Comú d’Encamp, 2003.

Primer estudi que realitzem sobre el paisatge, els límits i les relacions comunitàries al Principat d’Andorra. En aquest llibre presentem la llarga història de l’ús i la lluita pel control i gestió de la muntanya de La Solana d’Andorra, co-propietat de les parròquies andorranes d’Encamp i de Canillo, documentada entre el segle XI i el XXI; un territori aquest, que és aigua vessant del riu Arieja i vessant, doncs, atlàntica dels Pirineus. Després de descriure l’espai analitzat i les seves diverses zones d’administració, passem en el capítol segon a estudiar la formació dels límits i de la frontera, tot endinsant els seus orígens documentals a la delimitació dels dominis comtals i la revolució feudal, fins arribar a la consolidació de la frontera al segle XIX. Al capítol tercer estudiem el problema dels dominis sobre la muntanya, uns dominis discutits als segles XV-XIX per diferents “senyors directes” com la Comanda de Capoulet i l’Hospital de Santa Susanna sobre Merenç o el senyor Denieux de Brie. Finalment al quart capítol tractem els diferents repartiments que sobre la gestió de la dita muntanya s’han efectuat entre les parròquies possessores, és a dir, entre Encamp i Canillo.

El podeu consultar a:
http://perso.wanadoo.es/e/jbonalesc/lectures/trb007.pdf

2010-02-12T15:22:00.002+01:00

Les muntanyes en venda. La desamortització de terres comunals a la Conca de Tremp, 1855 – 1931. Lleida, La Mañana – Ajuntament d’Alguaire, 1999

Premi Josep Lladonosa d’Història Local (9a convocatòria).

Primera part de la meva Memòria de Llicenciatura, en aquest llibre analitzo el procés de desamortització civil al Pallars Jussà. En la monografia fem un repàs a les característiques de les muntanyes comunals dels Pirineus catalans, tant pel que fa a dominis, drets d’ús i titularitat (comunals o béns municipals). Seguidament observem els usos econòmics i socials de les terres comunals tot fent un esbós de l’agricultura de la Conca de Tremp a la segona meitat del segle XIX. El tercer capítol aborda el marc teòric del procés desamortitzador per passar, tot seguit a observar com es va desenvolupar dir procés a la comarca, abordant des de la legislació i el procés de subhasta fins a conèixer qui va comprar les terres. Finalment en el cinquè capítol estudiem les importants resistències que van fer front a la privatització de muntanyes, des de la resistència municipal legalitzada fins a les resistències individuals i col·lectives il·legals. En general l’obra incideix en l’oposició generalitzada a la privatització de vendes, que apareix com un “mal” necessari per l’Hisenda estatal per poder omplir una arques públiques sempre deficitàries. La solució final, quan no va poder evitar-se la venda, fou la creació de societats veïnals –els antics comuns– que comprarien a Hisenda les seves pròpies muntanyes comunals.
Lamentem els greus errors que incorpora degut a la migració entres sistemes informàtics i la manca de revisió per l’editor.

2010-02-07T22:58:00.003+01:00

“Pobles i masos a la Catalunya pirinenca de franc alou. Limitació de drets, accés als recursos i dinàmica conflictiva”

Dins: Jordi Bolòs i Enric Vicedo (eds.): Poblament, territori i història rural. Lleida, IEI, 2009, pàgines 101 – 117.

En aquest treball volem atansar-nos a les relacions entre els masos i els pobles a la zona pirinenca, és a dir, entre els masos com a unitats més o menys independents a l’hora de prendre decisions econòmiques i uns pobles sociopolíticament tancats i organitzadors de l’explotació agro-silvo-pastoral de tot l’espai del terme. Per tal d’atansar-nos a aquesta qüestió diferenciem, en primer lloc, els tipus de masos que es troben als Pirineus i, en segon lloc, analitzem les relacions d’aquests amb els senyors jurisdiccionals i amb les universitats.

2010-02-07T22:56:00.002+01:00

“Estrategias de gestión patrimonial ante los cambios institucionales en el Pirineo Catalán (siglos XIX-XX)”

Dins: Ricardo Robledo y Santiago López (eds.): ¿Interés particular, bienestar público? Grandes patrimonios y reformas agrarias. Zaragoza, Prensas Universitarias de Zaragoza, 2007, pàgines 159 – 183.

En aquest article reflexionem sobre els condicionants institucionals que incideixen sobre la gran propietat dels Pirineus catalans en la seva formació i, principalment, en les estratègies seguides davant les reformes liberals del segle XIX. Per això prenem com exemples diversos patrimonis de Prepirineu de Lleida i de l’Alt Pirineu andorrà, el que ens proporciona elements de reflexió sobre les dinàmiques pròpies del sistema socio-econòmic pirinenc i les incidències del liberalisme.

2010-02-07T22:54:00.002+01:00

“Individualismo agrícola y comunidad rural en el Pirineo catalán y Andorra (siglos XVIII-XX)”

Dins: Rosa Congost y José Miguel Lana (eds.): Campos cerrados, debates abiertos. Análisis histórico y propiedad de la tierra en Europa (siglos XVI-XIX). Pamplona, Universidad Pública de Navarra, 2007, pàgines 141 – 171.

Proposem aquí una reflexió sobre la relació entre la llei la norma consuetudinària respecte als drets de propietat i sobre el procés de cointegració institucional en el pas de l’Antic Règim al liberalisme jurídic. Repassem breument la formulació del marc institucional i la configuració dels drets de propietat, observem les temptatives d’individualisme tant exogen com endogen a la comunitat rural i finalment comparem el procés de redefinició de la propietat pròpia de la legislació liberal en l’àmbit pirinenc català amb allò succeït a Andorra, on no es dóna una veritable revolució jurídica fins la darrera dècada del segle XX.

2010-02-07T19:47:00.001+01:00

“Comunitats rurals i canvi institucional als Prepirineus (segle XIX)”

Dins: Estudis d’Història Agrària. Núm. 18, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2005, pàgines 67 – 90.

L’aplicació de la legislació liberal espanyola del segle XIX significava el trencament de les institucions i dels mecanismes d’articulació del sistema comunitari d’Antic Règim als Pirineus. Davant aquesta es van dur a terme solucions de cointegració que van permetre adaptar la comunitat rural a les diferents mesures. Malgrat tot la consolidació dels drets de propietat de caire liberal va provocar la desaparició dels mecanismes d’accés als recursos que eren els pilars bàsics per a la reproducció de les institucions i per a la recuperació dels pobles en temps de crisi.

2010-02-07T19:45:00.002+01:00

“Del moltó al corder: transformacions en la producció i comercialització del bestiar oví a la Catalunya nord-occidental (1920-1950)”

Dins: Enric Vicedo i Rius (ed.): Fires, mercats i món rural. Lleida, IEI, 2004, pàgines 557 – 580.

El segle XX marca el punt i final d’un llarg procés de desarticulació de la denominada ramaderia tradicional que es caracteritzava per la contínua mobilitat i pel destí de la seva principal producció a la indústria tèxtil. La crisi d’ambdues figures per l’increment dels preus de les hivernades i per la difusió d’altres productes de filatura va desencadenar la crisi d’aquelles àrees on, com als Pirineus, l’economia local s’estructurava al voltant de dita trashumància. En aquest article analitzem el procés de reorganització de les explotacions ovines i dels mecanismes de comercialització que passaven per la reducció del temps d’engreix (abandó del moltó i adopció del corder) i l’establiment d’una xarxa de distribució de carn en viu a nivell regional. Aquesta reorganització semblava consolidada al primer terç del segle XX quan, la guerra i la postguerra, amb la conseqüent caiguda de rentes, va fer trontollar tot el sistema retornant-se, temporalment, al vell model càrnic – llaner.

2010-02-07T19:42:00.002+01:00

“Estructuració de l’espai i construcció del paisatge a la Catalunya nord-occidental. L’exemple de la Feixa al Pallars Jussà”.

Dins: Enric Vicedo i Rius (ed.): Medi, territori i història. Les transformacions territorials en el món rural català occidental. Lleida, Pagès editors, 2004, pàgines 165 – 188.

Partint de l’estudi de la creació dels termes a l’edat mitjana a la Feixa del Pallars Jussà (per la desmembració, en part, del castell de Mur), als actuals termes de Castell de Mur i Sant Esteve de la Sarga, fem un repàs als llargs conflictes sobre límits i pastures (els límits “d’açò nostre”) per passar, després, a veure l’evolució del paisatge en un terme concret, el de Sant Esteve de la Sarga tot comparant les dades de capbreus, amillaraments i fotografies aèries de 1554, 1840 i 2003. Una visió que permet contemplar els diferents paisatges creats segons el gestor del medi: el senyor territorial (1554), les comunitats rurals (1840) i l’estat, tot reforestant el territori en un període d’abandó dels pobles (2003).

2010-02-07T19:40:00.002+01:00

“Cambios y continuidades en la estructuración del poder local en el Prepirineo Occidental Catalán (s. XVIII)”

Dins: Conxita Mir i Enric Vicedo (eds.): Control social i quotidianitat. Lleida, IEI, 2002 pàgines 235 – 258.

En el present article s’estudia el procés d’adaptació dels poders locals a la Conca de Tremp al llarg del segle XVIII. Des de la casa com a unitat política i social fins a la Universitat o comunitat rural dotada de capacitat d’actuació jurídica, es va adaptar l’estructura de poder cap a l’administració dels ajuntaments borbònics mantenint, això sí, una estructura social tancada basada en la submissió de l’individu a la casa (família), l’expulsió dels cabalers, restant la comunitat rural unida envers l’exterior malgrat les dissensions internes, articulant-se el poder a nivell del corregiment mitjançant el clientelisme envers les elits comarcals.

2010-02-07T19:38:00.002+01:00

“L’accés a la terra a la Catalunya alodial pagesa i comunitària. El prepirineu occidental”

Dins: Recerques. Història, Economia, Cultura. Núm. 41. Barcelona, 2001, pàgines 31 – 57.

En aquest treball presentem els principals mecanismes d’accés a la terra a l’Antic Règim, ja sigui de forma comunitària, ja per conducte senyorial, ja per contractació entre particulars al Prepirineu Occidental català, regió aquesta que s’inclou dins la Catalunya nordoccidental de possessió de la terra de forma alodial pels pagesos i per les universitats. El lliure accés veïnal al comunal per conrear al segle XVIII, la possessió alodial o quasi alodial per part dels pagesos de la terra individualitzada i la força de les comunitats davant dels senyors determinaven les formes contractuals d’accés a la terra, utilitzant contractes com l’emfiteusi a nuda percepció o l’emfiteusi redimible que sorgeixen per les necessitats quotidianes i la situació concreta del mercat d’accés a la terra, dins d’un marc jurídic diferent de la resta de Catalunya per la dissociació existent entre el feu i l’emfiteusi.

2010-02-07T19:35:00.001+01:00

“El control de las aguas en el Prepirineo Occidental Catalán (S.XVIII). Reacción Real y conflictividad”

Dins: Enric Vicedo i Rius (ed): Terra, aigua, societat i conflicte a la Catalunya occidental. Lleida, Pagès editors, 2000, pàgines 161 – 180.

Al llarg de tot el segle XVIII, moment de creixement demogràfic i econòmic al Principat i també a la Conca de Tremp, tota una sèrie d’institucions van enfrontar-se pel control dels usos de l’aigua, és a dir, pel control de les rendes que generava aquest recurs bàsic per la vida. Des de la Corona, mitjançant el Reial Patrimoni, que reclamava la màxima potestat en la concessió de drets d’ús de l’aigua (regalias), fins als pobles o Universitats que en gaudien per cessió o per costum immemorial, passant pels senyors jurisdiccionals dels diferents termes, que reclamaven un dret que consideraven propi, van entrar en una dinàmica en ocasions violenta que no amagava el procés de creixement de la zona regada ni l’augment de molins per tot el territori.

2010-02-07T19:32:00.002+01:00

“La petita empresa agrícola: de la reforma liberal a la crisi de la fi de segle. La Conca de Tremp”

Dins: Enric Vicedo i Rius (ed.): Empreses i institucions econòmiques contemporànies a les Terres de Lleida. 1850 – 1990. Lleida, IEI, 1999, pàgines 101 – 115.

Rebutjant la idea de la muntanya del segle XIX aïllada, estancada social i econòmicament, i amb una economia d’autoconsum i de subsistència, fem un repàs de l’estructura de la propietat i les característiques comercials de la Conca de Tremp. Aquesta zona se’ns apareix com a nucli de subministrament d’aliments de la trilogia mediterrània cap a l’alta muntanya. La importància de l’olivera, i fonamentalment de la vinya va ser indiscutible. Aquests conreus, limitats per les condicions climàtiques, van poder mantenir-se mercès al costum del conreu dels tres productes mediterranis (vinya, olivera i cereals) en franges intercalades dins de cada camp, de tal volta que si el temps feia malbé un conreu, l’explotació familiar no trontollava en gaudir de dues collites complementàries. La importància del sistema i de la comercialització dels productes va fer que els pagesos de la Conca de Tremp fossin els que replantessin més ràpid els camps amb vinya quan va arribar la fil·loxera.

2010-02-07T19:28:00.001+01:00

“Aproximación al estudio de la desamortización de tierras comunales en la Conca de Tremp (Lleida) 1856-1906”

Dins: Joan J. Busqueta i Enric Vicedo (Eds): Béns comunals als Països Catalans i a l’Europa contemporània. Lleida, IEI, 1996, pàgines 325 - 342.

El meu primer article, becat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs. És una primera aproximació al procés desamortitzador al Pallars Jussà (el que seria la meva memòria de llicenciatura). El marc espacial d’estudi és la Conca de Tremp i sotmetem a anàlisi la informació proporcionada pel fons documental d’Hisenda, secció Desamortització. Els resultats presentats són una primera aproximació, ja que no es contemplen les cessions de béns per part dels intermediaris als compradors finals què, en molts casos, van ser els propis veïns mitjançat Societats Veïnals, informació aquesta que només es pot copsar mitjançant els registres de propietat.

2010-02-05T22:59:00.004+01:00

Dedicats a la investigació i el patrimoni des de l'any 1994 hem diversificat les nostres actuacions cap a sectors institucionals i particulars.

Des de la classificació i tractament informàtic d’arxius amb la consegüent construcció d’instruments de cerca, fins a la realització de monografies locals, catalogació de patrimoni, documentació d'immobles i d'exposicions o elaboració d’informes sobre el potencial d’explotació dels recursos patrimonials amb finalitats turístiques, oferim tot un seguit de tasques relatives al Patrimoni Històric.

Serietat i responsabilitat en els projectes queden garantits, a més, amb la realització d’estudis previs de viabilitat sobre les actuacions. Sense oblidar el compliment estricte dels terminis pactats.